A arribat el moment del comiat, de les assignatures de GITIC i COED les quals des de un principi he adreçat el blog. Puc dir que ha estat el primer blog que he dut a terme i que la seva elaboració ha sigut molt gratificant, ja que al principi em va semblar una mica difícil i no hem veia capaç de fer-ho. No em pensava que acabaria trobant tanta relació per el que fa a les dos assignatures que formen aquest Modul.
Pel que fa a l'assignatura de GITIC , he pogut conèixer molt programes que mai havia sabut de la seva existència o bé no he aprofundit en altres que ja coneixia. Crec que tots aquest programes ens ajudaran al dia de demà quan estiguem exercint com a mestres. Durant tot aquest semestre hem treballat amb programes com GoogleDrive, Scratch, Prezi, Scoop.it, Twitter... Però una cosa m'ha quedat clara per que fa les TIC són unes eines i competències que estan en constant canvi i millores, per tant com ha futurs mestres hem d'estar en constant aprenentatge.
L'assignatura de COED m'ha permès extreure moltes coses per el meu dia a dia i per un futur. M'ha donat eines de com parlar davant un públic, analitzar les imatges més enllà del que els productors ens volen fer creure, dur a terme una bona descripció...
Espero que aquells que m'hageu anat seguit us hagi sigut útil per acabar d'entendre algun concepte. Desitjo que gaudiu d'aquest bog tant com jo ho he fet creant-lo dia a dia.
Des de que naixem adquirim i desenvolupem una capacitat racionada amb el fet de poder parlar, sobre què parlar, amb qui, a on, per a què... Per tan no només adquirim coneixements gramaticals sinó també aprenem els seus registres.
La competència comunicativa existeix no només com l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó també fa referència a com saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Aquesta competència es manifesta en:
Sistemes primaris: són aquells elements que necessitem per dur a terme una comunicació quotidiana.
Sistema secundari: són aquells de major elaboració i complexitat.
La competència comunicativa està dividida en:
Competència lingüística: fa referència al domini del codi.
Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals.
Competència discursiva: habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos.
Competència estratègica:habilitat d'utilitzar la comunicació verbal i no verbal.
En aquesta entrada del blog m'agradaria centrar-me en les competències lingüístiques, ja que sense ella no ens podríem comunicar.
La competència lingüística es divideix en quatre, les quals són llegir, escriure, parlar i escoltar.
LLEGIR
És el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. Isabel Solé (1982) va donar ordre a les 4 Implicacions :
Llegir és un procés actiu.
Llegir és aconseguir un objectiu.
Llegir és el procés d'interacció entre qui llegeix i el text.
Llegir és el procés de predicció i inferència contínua
ESCRIURE
És el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu.
Per fer un bon escrit hem de tenir en compte diferents aspectes:
Formals: cal·ligrafia, relació so-grafia i la disposició de l'espai.
Lingüístics: morfològics, lexicològics, sintàctics i semàntics.
Discursius: tipologia textual, propietats del text (coherència, cohesió, correcció, adequació i estil) i el procés d'escriptura.
PARLAR
És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent, clara, d'equació i correcció a la situació comunicativa.
ESCOLTAR
És comprendre un missatge a partit d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs pronunciats oralment.
Què vol dir saber escoltar?
Tenir un paper actiu i participatiu.
Espectar l'emissor i les seves idees.
Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
Saber descobrir les idees principals del missatge.
Saber descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
Saber reaccionar al missatge i parlar si cal quan acabi l'orador.
Per tant, per poder tenir una bona comunicació i arribar a entendre amb tothom hem d'adquirir un bon domini d'aquestes quatre competències lingüístiques.
Penso que per el que fa en l'àmbit educatiu se li dóna molta importància a saber escriure i llegir correctament, si més no, qui no recorda com ha aprés a escriure i a llegir?. Però en quin moment ens ensenyen a escoltar als altres o a parlar correctament i a davant d'un públic.. Crec que se li haurien de donar igual d'importància a les quatre competències.
Després de veure una entrevista de Guillem Orozco, m'agradaria exposar les principals característiques que he extret.
Constantment som consumidors de imatges i el fet que siguin universals ja ens pensem que les sabem interpretar i no necessitem un aprenentatge per poder-les interpretar. Però no és així ja que la majoria d'imatges no es poden interpretar directament.
Molts creuen que la comunicació digital i audiovisual no tenen importància com té un llibre de text, la paraula o el discurs. Però hem de tenir clar que tot són comunicacions diferents, per tant tot és igual d'important, perquè sinó fos així, i la tecnologia la deseixíssim en un segon plat no estaríem avançant per moltes innovacions que tinguessin.
Com hauriem d'actuar per tractar totes les comunicacions per igual?
Entendre-ho tot per igual.
Veure la comunicació digital com un altra tipus de disciplina.
Tenir autodidactisme no és suficient, necessitem l'ajuda de profesionals ja que sinó ens posem límits al nostre aprenentatge.
Dintre d'aquest món digital a partir de la imatge es pot donar una informació de manera indirecte, així nosaltres com a consumidors no som conscients que estem rebent aquesta informació. Podríem dir que la càmera selecciona la realitat que vol que nosaltres vengem. Per tant aquells espectadors que només es limiten a veure la imatge i no la interpreten, no podran interpretar el codi i el missatge que ens volen donar.
Però aquests mitjans de comunicació haurien de tenir present que darrera les pantalles hi ha nens que ho miren, per tant han de ser conscients que estan educant vulguin o no fer-ho.
Quin paper ha de tenir l'escola?
Hem de saber que no només les escoles tenen aquest paper d'ensenyar a interpretar el que hi ha darrera de les imatges, sinó és feina de tots dels mitjans de comunicació, les empreses, dissenyadors...
Tot i que la relació que els nens tenen amb les pantalles la gran responsabilitat és de la família (si el nen veu molt la televisió, normalment, els pares no es preocupen de la informació que està rebent l'infant) i l'escola.
Cada cop més a les escoles trobem tot tipus de noves tecnologies (pissarres digitals interactives, ordinadors...) , però els mestres són els encarregats de buscar i ensenyar la part educativa d'aquests materials
Ara m'agradaria analitzar un anunci i veure allò que a simple vista no ens donem compte, és a dir, la intenció que té el comerciant per fer-nos arribar el producte.
Primer de tot el missatge que ens vol donar és que no t'has d'avergonyir per res del que has fet, has de seguir sent natural tal com ho és la Trina (producte del anunci) i que és el que de veritat importa.
A més a més si analitzem altres elements veurem que pel que fa:
La llum: al principi és més fosca no hi ha tanta brillantor, ja que estem en un moment trist on la noia se sent sola per alguna cosa que ha fet. Però al final hi ha la màxima llum i brillantor que ha un paisatge pugui haver.
El moviment: el principi és lent per donar més èmfasis a la soledat que sent la noia. Al llarg del vídeo el moviment és ràpid, ja que la gent està animada per ser com és. I finalment si ens hi fixem quan la gent esta en grup saltant ho passen en càmera lenta, perquè captem que de veritat s'ho estan passant molt bé sent com són.
La imatge: al principi amb la noia no surt en cel en cap moment, amb el segon noi només una mica que quasi no es veu i finalment el tercer ja apareix ocupant la meitat de la imatge. Ja que és símbol de llibertat i poder arribar a ser com som, com la Trina.
La música: comença trista i melancòlica però al final és animada i repetitiva perquè els espectadors s'enganxin.
Per el que heu pogut observar tant en l'anàlisi de l'anunci com en l'explicació, jo crec que s'ha d'anar molt en compte amb el que mires i tenir present que ells modifiquen la realitat per fer-te'n creure una altre. També penso que l'ensenyament d'aquesta forma de comunicar i adreçar-te al públic està molt infravalorat del que en realitat és.
Tot i que on hem de saber analitzar millor les imatges i el que ens vol arribar a dir és en els anuncis. Si més no, només cal que reflexionem de quantes cançons ens venen a la memòria que hagin sortit als anuncis, o quants productes recordem gràcies al seu anunci, o quants anuncis hem comentat perquè ens han impactat... Estem bombardejats d'ells i els infants són els qui més reben aquesta informació, per tant les famílies, les escoles... hem de vetllar per un aprenentatge cap aquesta comunicació.
Tot ser humà es comunica per mitja d'una o una altra llengua, ja que la humanitat té com a facultat innata comunicar-se.
El llenguatge és un mitja d'expressió i comunicació que és propi dels humans però diferent a la que tenen els primats més desargollats. És caracteritzat per la parla desplaçada (parlar i al·ludir les coses en la seva essència) i la creativitat.
Els dos canals del llenguatge són el canal oral i el canal escrit, que a continuació reflectiré algunes diferencies entre ells dos.
Diferències contextuals
CANAL
ORAL
CANAL
ESCRIT
Canal auditiu.
Canal visual.
El receptor percep successivament
els diversos signes del text.
El receptor percep simultàniament els
diversos signes del text.
Comunicació espontània.
Comunicació elaborada.
Comunicació immediata.
Comunicació diferida.
Comunicació efímera (sons només
receptibles en el temps que dura a l’aire).
Comunicació duradora (suport
estable i perderen).
Utilització dels codis no verbals
Pocs codis no verbals.
Interacció durant l’emissió del
text
No hi ha interacció entre receptor
i emissor.
El context extralingüístic té un
paper molt important.
El context és poc important.
Diferències textuals
CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ
-Ús més freqüent de les varietats dialectals.
-Temes generals, el grau de formalitat disminueix, el propòsit que té és
subjectiu
-Ús més freqüent de l’estàndard.
-Temes específics, el grau de formalitat augmenta, el propòsit que té és objectiu.
COHERÈNCIA
-Selecció rigorosa de la informació
-Més redundant
-Estructura oberta
-Estructura poc estereotipada
-Selecció més precisa de la informació.
-Menys redundant
-Estructura tancada
-Estructura estereotipada
COHESIÓ
-Menys gramatical
-Elements paralingüístics
-Ús del codi no verbal
-Aparició de moltes referències exofàsiques.
-Més gramatical.
-Pocs Elements paralingüístics.
-Poc ús del codi no verbal.
-Aparició de referències endofòriques.
FONOLÒGIQUES I GRAFIES
-Formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
-No incorpora aquestes formes.
MORFOLOGIA
-Poc formals
-Solucions formals.
SINTAXI
-Estructures sintàctiques simples.
-Anacoluts i frases inacabades.
-Ordre de l’oració variable
-El·lipsis freqüent.
-Estructures sintàctiques complexes.
-Absència d’anacoluts i frases inacabades.
-Ordre de l’oració estable.
-El·lipsis menys freqüent.
LÈXIC
-L’èxit no marcat formalment.
-Disminueix la freqüència de mots amb significat específic.
-Accepta la repetició lèxica
-Aparició dels “mots jòquer”
-Tics lingüístics o mots paràsits
-“Mots crossa”
-Onomatopeies, frases fetes i refranys.
-L’èxit marcat formalment.
-Augmenta la freqüència de mots amb significat específic.
-Elimina la repetició lèxica.
-Mots equivalents i precisos.
-Absència de tics lingüístics o mots paràsits.
-Els “Mots crossa” els eliminen.
-Onomatopeies, frases fetes i refranys molt escàs.
Tot i aquestes diferències entre els dos canals, també existeix una relació entre el canal oral i l'escrit. Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto van oferir dos visions globals i complementàries sobre aquesta relació.
Gérard Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament. Seguint el següent esquema:
L’ESCRIT TRADICIONAL
L’ESCRIT, CODI SEGON
L’ESCRIT, LLENGUA
L’escrit és l'objecte exclusiu aprenentatge. >>
>>Oral és l’objecte primer i primordial.
Oral i escrit són autònoms.
>>Refusa qualsevol model oral.
>>Aprèn l’escrit per transcriure l’oral.
Comprendre i produir textos orals i escrits.
>>Mètodes gramaticals i de traducció.
>>Mètode àudio-visuals.
Enfocament comunicatiu.
Leonard F. M. Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit. Aquest estatus el podem veure reflectit en el següent esquema:
