COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Després de veure una entrevista de Guillem Orozco, m'agradaria exposar les principals característiques que he extret.

Constantment som consumidors de imatges i el fet que siguin universals ja ens pensem que les sabem interpretar i no necessitem un aprenentatge per poder-les interpretar. Però no és així ja que la majoria d'imatges no es poden interpretar directament.

Molts creuen que  la comunicació digital i audiovisual no tenen importància com té un llibre de text, la paraula o el discurs. Però hem de tenir clar que tot són comunicacions diferents, per tant tot és igual d'important, perquè sinó fos així, i la tecnologia la deseixíssim en un segon plat no estaríem avançant per moltes innovacions que tinguessin.

Com hauriem d'actuar per tractar totes les comunicacions per igual?

• Entendre-ho tot per igual.
• Veure la comunicació digital com un altra tipus de disciplina.
• Tenir autodidactisme no és suficient, necessitem l'ajuda de profesionals ja que sinó ens posem límits al nostre aprenentatge.

  

Dintre d'aquest món digital a partir de la imatge es pot donar una informació de manera indirecte, així nosaltres com a consumidors no som conscients que estem rebent aquesta informació. Podríem dir que la càmera selecciona la realitat que vol que  nosaltres vengem. Per tant aquells espectadors que només es limiten a veure la imatge i no la interpreten, no podran interpretar el codi i el missatge que ens volen donar. 

Però aquests mitjans de comunicació haurien de tenir present que darrera les pantalles hi ha nens que ho miren, per tant han de ser conscients que estan educant vulguin o no fer-ho. 

Quin paper ha de tenir l'escola?

Hem de saber que no només les escoles tenen aquest paper d'ensenyar a interpretar el que hi ha darrera de les imatges, sinó és feina de tots dels mitjans de comunicació, les empreses, dissenyadors...

Tot i que la relació que els nens tenen amb les pantalles la gran responsabilitat és de la família (si el nen veu molt la televisió, normalment, els pares no es preocupen de la informació que està rebent l'infant) i l'escola.

Cada cop més a les escoles trobem tot tipus de noves tecnologies (pissarres digitals interactives, ordinadors...) , però els mestres són els encarregats de buscar i ensenyar la part educativa d'aquests materials

Ara m'agradaria analitzar un anunci i veure allò que a simple vista no ens donem compte, és a dir, la intenció que té el comerciant per fer-nos arribar el producte.

Primer de tot el missatge que ens vol donar és que no t'has d'avergonyir  per res del que has fet, has de seguir sent natural tal com ho és la Trina (producte del anunci) i que és el que de veritat importa.

A més a més si analitzem altres elements veurem que pel que fa:

• La llum: al principi és més fosca no hi ha tanta brillantor, ja que estem en un moment trist on la noia se sent sola per alguna cosa que ha fet. Però al final hi ha la màxima llum i brillantor que ha un paisatge pugui haver.
•  El moviment: el principi és lent per donar més èmfasis a la soledat que sent la noia. Al llarg del vídeo el moviment és ràpid, ja que la gent està animada per ser com és. I finalment si ens hi fixem quan la gent esta en grup saltant ho passen en càmera lenta, perquè captem que de veritat s'ho estan passant molt bé sent com són.
• La imatge: al principi amb la noia no surt en cel en cap moment, amb el segon noi només una mica que quasi no es veu i finalment el tercer ja apareix ocupant la meitat de la imatge. Ja que és símbol de llibertat i poder arribar a ser com som, com la Trina.
• La música: comença trista i melancòlica però al final és animada i repetitiva perquè els espectadors s'enganxin. 

Per el que heu pogut observar tant en l'anàlisi de l'anunci com en l'explicació, jo crec que s'ha d'anar molt en compte amb el que mires i tenir present que ells modifiquen  la realitat per fer-te'n creure una altre. També penso que l'ensenyament d'aquesta forma de comunicar i adreçar-te al públic està molt infravalorat del que en realitat és. 

Tot i que on hem de saber analitzar millor les imatges i el que ens vol arribar a dir és en els anuncis. Si més no, només cal que reflexionem de quantes cançons ens venen a la memòria que hagin sortit als anuncis, o quants productes recordem gràcies al seu anunci, o quants anuncis hem comentat perquè ens han impactat... Estem bombardejats d'ells i els infants són els qui més reben aquesta informació, per tant les famílies, les escoles... hem de vetllar per un aprenentatge cap aquesta comunicació.