Tot ser humà es comunica per mitja d'una o una altra llengua, ja que la humanitat té com a facultat innata comunicar-se.
El llenguatge és un mitja d'expressió i comunicació que és propi dels humans però diferent a la que tenen els primats més desargollats. És caracteritzat per la parla desplaçada (parlar i al·ludir les coses en la seva essència) i la creativitat.
Els dos canals del llenguatge són el canal oral i el canal escrit, que a continuació reflectiré algunes diferencies entre ells dos.
Diferències contextuals
CANAL
ORAL
|
CANAL
ESCRIT
|
Canal auditiu.
|
Canal visual.
|
El receptor percep successivament
els diversos signes del text.
|
El receptor percep simultàniament els
diversos signes del text.
|
Comunicació espontània.
|
Comunicació elaborada.
|
Comunicació immediata.
|
Comunicació diferida.
|
Comunicació efímera (sons només
receptibles en el temps que dura a l’aire).
|
Comunicació duradora (suport
estable i perderen).
|
Utilització dels codis no verbals
|
Pocs codis no verbals.
|
Interacció durant l’emissió del
text
|
No hi ha interacció entre receptor
i emissor.
|
El context extralingüístic té un
paper molt important.
|
El context és poc important.
|
CANAL ORAL
|
CANAL ESCRIT
|
|
ADEQUACIÓ
|
-Ús més freqüent de les varietats dialectals.
-Temes generals, el grau de formalitat disminueix, el propòsit que té és
subjectiu
|
-Ús més freqüent de l’estàndard.
-Temes específics, el grau de formalitat augmenta, el propòsit que té és objectiu.
|
COHERÈNCIA
|
-Selecció rigorosa de la informació
-Més redundant
-Estructura oberta
-Estructura poc estereotipada
|
-Selecció més precisa de la informació.
-Menys redundant
-Estructura tancada
-Estructura estereotipada
|
COHESIÓ
|
-Menys gramatical
-Elements paralingüístics
-Ús del codi no verbal
-Aparició de moltes referències exofàsiques.
|
-Més gramatical.
-Pocs Elements paralingüístics.
-Poc ús del codi no verbal.
-Aparició de referències endofòriques.
|
FONOLÒGIQUES I GRAFIES
|
-Formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
|
-No incorpora aquestes formes.
|
MORFOLOGIA
|
-Poc formals
|
-Solucions formals.
|
SINTAXI
|
-Estructures sintàctiques simples.
-Anacoluts i frases inacabades.
-Ordre de l’oració variable
-El·lipsis freqüent.
|
-Estructures sintàctiques complexes.
-Absència d’anacoluts i frases inacabades.
-Ordre de l’oració estable.
-El·lipsis menys freqüent.
|
LÈXIC
|
-L’èxit no marcat formalment.
-Disminueix la freqüència de mots amb significat específic.
-Accepta la repetició lèxica
-Aparició dels “mots jòquer”
-Tics lingüístics o mots paràsits
-“Mots crossa”
-Onomatopeies, frases fetes i refranys.
|
-L’èxit marcat formalment.
-Augmenta la freqüència de mots amb significat específic.
-Elimina la repetició lèxica.
-Mots equivalents i precisos.
-Absència de tics lingüístics o mots paràsits.
-Els “Mots crossa” els eliminen.
-Onomatopeies, frases fetes i refranys molt escàs.
|
Tot i aquestes diferències entre els dos canals, també existeix una relació entre el canal oral i l'escrit. Gérard Vigner i Leonard F. M. Scinto van oferir dos visions globals i complementàries sobre aquesta relació.
Gérard Vigner analitza la qüestió des de l'òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral-escrit, que es corresponen amb tres concepcions de l'ensenyament. Seguint el següent esquema:
L’ESCRIT TRADICIONAL
|
L’ESCRIT, CODI SEGON
|
L’ESCRIT, LLENGUA
|
L’escrit és l'objecte exclusiu aprenentatge. |
>> Oral és l’objecte primer i primordial.
|
Oral i escrit són autònoms.
|
>>Refusa qualsevol model oral.
|
>> Aprèn l’escrit per transcriure l’oral.
|
Comprendre i produir textos orals i escrits.
|
>>Mètodes gramaticals i de traducció.
|
>> Mètode àudio-visuals.
|
Enfocament comunicatiu.
|
Leonard F. M. Scinto analitza la qüestió des d'una òptica psicolingüística i també presenta tres models diferents de relació oral-escrit. Aquest estatus el podem veure reflectit en el següent esquema:
MODEL DEPENDENT
|
MODEL EQUIPOL·LENT
|
MODEL INDEPENDENT
|
Llengua → Oral → Escrit
|
Lengua → Escrit
↘ ↙
oral
|
Llengua
↙ ↓ ↘
Oral Escrit Altres
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada