Primer de tot vull remarcar que tothom pot parlar davant d'un auditori i fer un bon discurs sense ser un mestre de la retòrica, només és qüestió de practicar.
Però per aquelles que creuen que no saben parlar bé davant d'un públic o volen millorar en algun aspecte, els hi recomano el llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat Com parlar bé en públic.
Aquest llibre recull diferents consells i recomanacions sobre el que hem de fer quan ens volem dirigir a un públic, sigui petit o gran. Ens explica i ens dóna tècniques de com disminuir els nostres nervis, la posició que hem de tenir pel que fa el nostre cos, quin registre utilitzar en cada moment, com podem cridar l'atenció del públic, quin to i ritme és més adient, com preparar-se el guió per anar més tranquils, entre altres grans aportacions i ajuts que ens mostra aquest llibre.
Al capítol vuit d'aquest llibre podrem observar un decàleg que recull allò més important per realitzar una comunicació oral adient.
Són les següents:
- Frases curtes i simples.
- Fer pauses i silencis.
- Canvis de to.
- Utilitzar recursos per cridar l’atenció del públic.
- Remarcar els conceptes claus repetint-los o donant èmfasi.
- Oposicions, antítesis, exemples i comparacions.
- Avançar i recular amb el temps.
- Enumerar les diferents característiques.
- Utilitzar connectors per articular el discurs.
- Utilitzar l’humor dintre del discurs.
A més a més a mi m'agradaria destacar la importància d'intentar no mostrar que estàs nerviós a les persones que t'estan escoltant, ja que és una mostra d'inseguretat i de por cap allò que estàs dient. Això provoca que l'auditori ja no et vegi amb tota la credibilitat que al principi potser tenies.
Des del meu punt de vista és molt important saber parlar en públic, ja que a la llarga quan vagis a buscar feina o simplement aquells que es dediquen a parlar amb les persones, la seva forma de parlar i de comunicar-se no verbalment delatarà tal com un és.
Després de llegir aquest llibre he intentat portar a la pràctica algunes de les coses que vaig trobar interessants, però sobretot vaig fer servir les eines que em va dóna pel que fa als nervis. Vaig recitar davant de tota la classe un poema de Josep Carner "Cançó d'un doble amor".
A més a més vam analitzar a Arcadi Oliveres, ja que nosaltres el considerem un bon orador. Aquí us deixo les característiques més rellevants del perquè opinem això d'ell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada